Pacense i valencià, Justo Romero (Badajoz, 1955) és una de les signatures més conegudes i reconegudes de la música espanyola dels últims quaranta anys. Ha sigut director tècnic de l’Orquestra Bètica Filharmònica (1978-1981) i de l’Orquestra Municipal de València (1995-1998); cofundador, juntament amb Lorin Maazel, Zubin Mehta i Helga Schmidt, de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (2005-2007); assessor artístic del Festival de Música Isaac Albéniz de Camprodon (1999-2007) i de l’Auditori de la Diputació d’Alacant (2011-2017); dramaturg del Palau de les Arts Reina Sofia de València (2005-2014).

Va ser redactor i crític musical dels diaris El País, Diario 16 i El Mundo, com també en la revista Scherzo i altres publicacions especialitzades. La seua bibliografia, que incideix particularment en l’univers del piano i de la música espanyola, figura publicada en editorials com Península, Cátedra o Alianza Música, i comprén, entre altres, els llibres Sevilla en la ópera; Albéniz; El Gato Montés; Falla; Cristóbal Halffter, este silencio que escucho; Chopin. Raíces de futuro i El piano 52+36.

Ha dictat conferències i ha dirigit seminaris a països i universitats diferents i ha sigut comissari d’exposicions promogudes per institucions com l’Ajuntament de Madrid, la Junta d’Andalusia, la Junta d’Extremadura, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura o la Societat Estatal de Commemoracions Culturals. Jurat en certàmens prestigiosos nacionals i internacionals d’interpretació, des de 2016 és crític del diari Levante-EMV.